|
Agbar
Pl. Glòries
|
tornar  |
| |
Empresa que es dedica principalment a privatitzar l’aigua pública. En
paraules del propi director d’Agbar: “El negoci de l’aigua és
estratègic per a nosaltres i ens presentarem a tots els concursos de privatització que
es plantegin, tant a Espanya com en altres païsose”. Agbar és responsable de
la privatització indiscriminada de l’aigua a Colombia condemnant una part de la
població a morir per malalties relacionades amb el consum d’aigua contaminada. En la década dels
90, Agbar estava darrera del fort augment del rebut d’aigua que va provocar una
dilatada campanya d’insumisió fiscal animada per les associacions de veïns de la
ciutat de Barcelona. En l'actualitat, la nova torre Agbar ubicada a la plaça de les
Glòries està vinculada al conflicte urbanístic que afecta a la zona; després d’un
procés participatiu, l’any 1997 es va arribar a un acord que garantitzava la
conservació de les zones verdes i preveia la construcció de vivendes. L’ajuntament
trenca unilateralment aquest acord i imposa un pla clarament especulatiu en benefici d’algunes
empreses, entre elles Agbar.
|
|
|
BBVA
Pl. Catalunya, 5 |
tornar |
|
El
BBVA és el primer propietari espanyol privat de la indústria d’armament. Inverteix
els diners que recull del plans de pensions, comptes corrents,… a Gamesa, Rymsa, ITP,
Indra o Turbo 2000. El BBVA acompanya l’economia de guerra amb elements notables com
“guies d’evasió d’impostos" i excursions a paradisos fiscals per a
èlits, a l'hora que fa intenses campanyes de Corporate Responsability. És
també l’inversor majoritari de projectes tan sostenibles com són Repsol, Endesa e
Iberdrola.
|
|
|
La Caixa
Av. Diagonal 621 |
tornar |
|
Veritable
poder empresarial a l’ombra. La Caixa ha obtingut de l'Administració nord-americana
el contracte espanyol més important de l'Iraq ocupat: La Caixa ha format un consorci amb
dotze bancs més, liderats per J.P. Morgan Chase, per fundar i controlar el Banc del
Comerç de l'Irak. Aquest banc s'ocuparà de finançar les exportacions i importacions del
nou país, el petroli iraquià entre elles. La Caixa és co-responsable de
delictes ecològics, pràctiques especuladores sobre el terreny i emisions de CO2
atribuides a moltes de les empreses en les quals té accions: 12,5% de Repsol YPF, 31% de
Gas Natural, 5% d’Endesa, 23% d’Agbar, 23% d'Acesa, 3,6% de Deutsche Bank, 15%
Banc Sabadell, i un llarg etcètera.
També és responsable de
la construcció d’un camp de golf a l’espai natural Vallesano de Torreblanca i
Can Bonvilà, sobre uns terrenys que va rebre l’obra social de La Caixa a l’any
1992 com a donació del Patronat de Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi. La
construcció d’aquest camp de golf s’ha imposat mitjançant obres i tales
ilegals d’arbres i tindrà un consum d’aigua equivalent al d’una ciutat de
40.000 habitants.
|
|
|
Coca-Cola
Rbl. Guipúzcua, 163-175 |
tornar |
|
El
gegant multinacional que factura 20.000 milions d’euros, no només genera
impresionants beneficis si no que també una llarga llista d’impactes socials,
laborals i com no, ambientals. Els seus procediments de transformació i distribuició es
vinculen a enormes emisions contaminants, ús d’organismes genèticament manipulats,
violació de les lleis de protecció del mediambient, construcció de plantes
embotelladores en zones de valor ecològic (com és el cas de Can Fenosa a Catalunya),
contaminació de fonts d’aigua amb desfets de les seves embotelladores, aplicació de
polítiques d’utilització irracional de l’aigua en el món i l’assalt
criminal a les fonts d’aigües pertanyents a diferents comunitats indies. Coca-Cola és part del Business
Council for Sutainable Development creat a Rio l’any 1992, que insisteix en l’autorregulació
volumentària de les empreses (estratègia recolzada per l’administració Bush) per
aconseguir una millora del mediambient. A més a més, la seva filial als EEUU forma part
del US Council for International Business (USCIB), que ha donat suport públic a
la negociació de Bush a firmar el Protocol de Kioto. Per últim, Coca-Cola, que
utilitza la fulla de coca per a la fabricació dels seus productes, recolza les
polítiques criminals dels EEUU contra les comunitats (pla Colòmbia) que tradicionalment
han basat la seva cultura i la seva subsistència en la fulla de coca, especialment a
Bolívia, Perú i Colòmbia. Coca-Cola va finançar l’última campanya electoral de
G.Bush.
Més afers tèrbols:
explotació infantil (Pakistan, any 1998), acomiadaments improcedents (Filipines, any
2000), assassinat de defensors dels drets dels treballadors (Colòmbia any 2003),
discriminació racial (EEUU, any 2000), corrupció institucional per a obtenir privilegis
(EEUU, 1998-2001), destrucció del territori (Can Fenosa 2003).
|
|
|
Colacao
Lepant, 410 |
tornar |
|
Marca
que pertany a l’empresa Nutrexpa, dins de la llista negra d’empreses suspitoses
d’utilitzar productes transgènic degut a l’ús de Leticina de soja
transgènica. Colacao participa de l’injust mercat mundial del cacao. No satisfets
amb la imposició dels monocultius exportadors urbi et orbi, les empreses multinacionals
són responsables d’una baixada sostinguda i intermitent dels preus del cacao, en
ocasions inclús per sota del seu preu de cost. A Costa de Marfil, primer productor
mundial de cacao, milers de nens esclaus treballen en les plantacions. Els Lobbies de les
empreses envasadores de productes de cacao també estan darrera les pressions per
augmentar en l’UE el nivell de substitució de cacao per grasses vegetals més
barates.
|
|
|
Consorci de la Zona Franca
Av. Parc Logístic, 210 |
tornar |
|
|
|
|
El Corte Inglés
Pl. Catalunya |
tornar |
|
Sens
dubte un dels pioners en la conversió del nostre paisatge urbà en un immens APARADOR. La
producció i distribució de cada un dels “productes El Corte Inglés” genera
una llista interminable de danys ecològics. És propietaria d’Informàtica El
Corte Inglés S.A. (empresa que desenvolupa sistemes d’informació per a l’àrea
de Defensa), és membre del Círculo de Tecnologías para la Defensa y la Seguridad. L’empresa El Corte Inglés
està acusada d’emprar treball infantil generalitzat al Marroc (any 2002): nenes de
14 a 16 anys fan jornades interminables en llocs de treball duríssims, on qualsevol tipus
de sindicalització està totalment prohibida i on la mínima protesta es soluciona amb l’acomiadament
immediat.
|
|
|
Diagonal Mar |
tornar |
|
Diagonal
Mar s'ha construït en uns terrenys que el Pla General Metropolità de l'any 1976
qualificava d'equipaments i d’un gran parc. L'Ajuntament es va limitar a satisfer les
demandes del promotor privat Sr. Hines: requalificar, donar una major edificabilitat i
permetre que les torres estiguessin al mig del parc hipotecant el seu ús públic. Avui es
lloguen els pisos de 90 metres quadrats a 332.000 pessetes.
|
|
|
Endesa
Avda. Paral.lel, 51 / Almogàvers, 117
|
tornar |
|
Emet
73 milions de tones de CO2 a l’any, contaminació procedent de les seves centrals
tèrmiques. És la quarta empresa europea en emisions causants del canvi climàtic.
Empresa criminal responsable de la destrucció de la vida dels ecosistemes de l’alt
Bio-Bio i del poble Pehuenche-Mapuche (Xile 2003). És la responsable directa, juntament
amb la Generalitat, de la construcció de la línia d’Alta Tensió de les Gavarres,
línia que passa a pocs metres dels pobles i de les masies. Propietaria i especuladora a
Can Fuster, on ha forçat un pla especial per a construir un altre hotel de luxe, mentre
que l’associació de veïns reivindicava que se’n fes un ús públic. Endesa és, a més a més, una
empresa especialitzada en “greenmarketing” que ven una imatge “verda”
fraudolenta: la farsa delirant de que un augment constant del consum elèctric sigui
compatible amb la protecció del medi ambient. També obtenen beneficis cobrant un 2,45%
de sobrepreu “verd” a la factura elèctrica per l’energia obtinguda
bàsicament de centrals hidroelèctriques (que no compleixen els criteris de qualitat
ambiental) i de les quals el cost ja ha estat amortitzat.
|
|
|
Focus
Àvila, 149 |
tornar |
|
Focus,
productora privada d'espectacles, amb beneficis milionaris i receptora de subvencions
públiques, monopolitza la majoria dels serveis culturals de Barcelona a través de la
seva política de contractes
"basura", pagant, per exemple a tècnics especialitzats com a peons. També
impedeix la baixada de preus dels teatres i altres manifestacions públiques, i es dedica
a vendre-ho tot en base a un criteri purament comercial. No és estrany doncs que Focus
com a supermercat cultural i lobby de pressió participi al Fòrum de les cultures seguint
la mateixa política de beneficis. No és casual que tingui la seva seu en ple Poblenou i
que es beneficïi del pla 22@.
|
|
|
Iberia
Pg. Gràcia, 30
|
tornar |
|
Els
científics estimen que actualment les emissions del tràfic aeri en comparació a les del
tràfic terrestre produeixen com a mínim tres vegades més gasos que provoquen l’efecte
hivernacle. Les ajudes públiques a la indústria aeronàutica en tot el món (per exemple
a través dels fons FEDER a Europa, de la no taxació del querosé, de la reducció o
eliminació del IVA als bitllets d’avió...), en contradicció amb tota la retòrica
oficial del lliure mercat, han jugat un paper clau en la expansió d’aquesta
indústria. Iberia també participa en programes de l'Armada Espanyola i de l'Exèrcit de
l'Aire. És responsable del saqueig econòmic d'Argentina amb la fraudolenta compra
d'Aerolíneas Argentinas. Tots els dies el govern espanyol realitza deportacions d’immigrants
sense papers utilitzant aquesta companyia.
|
|
|
IEMed (Institud Europeu de la
Mediterrània)
Girona, 20
|
tornar |
|
Centre
cultural del que participen les tres administracions i que s'encarrega d'organitzar un
dels debats del Fòrum 2004. IEMed diu comptar amb la implicació de la societat civil a
través d'un patronat, al que correspon ser escoltat per aprovar les activitats,
presuposts, patrocinis. Per veure que hi ha al darrera de les mencions del discurs oficial
a la “implicació de la societat civil” només hem de preguntar-nos per qui
està format el patronat: dos càrrecs universitaris i catorze directius d'empreses
(Agbar, la Caixa, BBVA, Endesa, Iberia, Telefónica, Consorci Zona Franca…).
|
|
|
Indra
Avda. Diagonal, 218
|
tornar |
|
És
la tercera empresa de la industria militar espanyola, 381 milions d’euros (m.e.) en
venda d’equips militars en 2002, per sota de EADS CASA (642 m.e.) e IZAR (451 m.e.).
Primera empresa espanyola en el sector de l’electrònica, comunicacions i informatica
militar. Principal suministrador militar de fora del Estats Units de la US Navy (Marina
dels EEUU). Participa en els principals programes d’armament de l’Exercit
espanyol: Eurofighter (simulació, sistemes automatics de manteniment, aviònica, sistemes
embarcats); F-100 (comunicacions i sistemes de combat); Leopardo (comunicacions, direcció
de tir); Pizarro. Altres productes militars: Sistemes automàtics de manteniment (F-1,
F-18, Harrier II Plus); simulació (F-16, C-101, A-7, F-18, Harrier II Plus, LAMPS);
sistemes i equips electroòptics (direccions de tir AMX-30, DORNA, FELIS, SIRO); sistemes
i equips embarcats; mísils; satèlits militars; radars; defensa aerea; comandament i
control; guerra electrònica.
|
|
|
Nestlé
Jaume I, 8 |
tornar |
|
La
multinacional Société des Produits Nestlé S.A., de capital suís és l’empresa
alimentaria més forta del món, amb la seva prepotència comercial explota laboralment a
milers de camperols en cinc continents. En la dimensió ambiental i agroalimentària se l’acusa
d’incumpliment d’alguns acords de respecte al medi-ambient (any 2000),
utilització de tot tipus de productes transgènics no legals (França, 2002), reetiquetat
de 200 tones de llet caducada per poder vendre-la (Colombia, 2002), utilització de soja
transgènica en productes declarats lliures de transgènics (Italia, 2000), venda d’un
sucedani de llet materna que provoca 1,5 milions de morts infantils a l’any. Aquesta multinacional provoca la
caiguda en picat dels preus del café i del cacao portant a la ruïna a nombroses
famílies i persones. A més a més, Nestlé està involucrada en escàndols de salut
pública relacionats amb l’ús d’antibiòtics en la llet o en casos com el de la
meningitis produïda per l’Enterobacter Sakazakii una bacteria molt resistent que es
desenvolupa en la llet en pols (Bélgica, 2002).
|
|
|
Randstat
Balmes, 226 |
tornar |
|
Important
multinacional de serveis professionals a empreses i institucions, Umano és l’empresa
d’aquest grup especialitzada en selecció de personal. Aquestes empreses són el
màxim exponent de la precarietat laboral, l’explotació, la competitivitat i la
discriminació de les persones. Diariament 217.800 persones “disfruten” dels
contractes “basura” de Randstad en tot el món.
|
|
|
SGAE
Passeig Colon, 6 |
tornar |
|
La
SGAE (Societat General d'Autors i Editors) el Consell de Direcció de la qual és presidit
per Eduardo ‘Teddy’ Bautista (alias "el canari") s'ha convertit,cent
anys després de la seva fundació, en la principal institució cultural privada
espanyola. Gos guardià de les grans companyies discogràfiques, la SGAE és una vella
galera amb tres banderes hissades: la del Copyright, la de la Llei de la Propietat
Intelectual, i la dels Diners. Aquests lladres porten cent anys dient-nos que "la
seva funció és la de defensar la creativitat dels artistes" i en realitat l'únic
que la SGAE defensa són els interessos de les grans companyies que comercien amb aquesta
creativitat. Totes les pràctiques abusives que la SGAE duu a terme, per exemple aquesta
que des del 2 de gener del 2004 ens obliga, a tots els usuaris, a pagar un canon per cada
disc compacte verge de dades, és a dir, ens obliga a regalar-li diners a aquesta empresa
ratera cada vegada que grabes a un CD les fotos de la teva àvia o les cartes d'amor que
li escrius al teu xicot, estan provocant, cada vegada més, una forta resposta popular.
|
|
|
Telefónica
Avda. Roma, 73 |
tornar |
|
Les
majors reserves mundials del mineral anomenat coltan es troben a l’est del Congo, un
pais arrasat des de fa cinc anys per una successió de guerres i invasions que han
provocat més de 3,5 milions de morts. La demanda del coltan ha augmentat moltíssim els
darrers anys degut a que el tántalo, present en el mineral coltan, és un element
primordial per a la fabricació de telèfons mòbils (entre d’altres articles de l’industria
microelectrónica). La raó principal del conflicte bèl.lic és la lluita pel control de
l’exportació d’or, diamants i coltan entre els líders regionals i altres
actors de Ruanda i Uganda. Telefónica i d’altres multinacionals implicades en aquest
negoci compten amb la complicitat dels governs dels països de la societat del benestar,
que simplement han deixat que les seves empreses participin en aquest tràfic il·legal i
en aquesta xarxa de corrupció, mentre bloquejaven les propostes de l’ONU per imposar
un embargament a les xarxes de tràfic de coltan. Telefónica, mitjançant Telefónica
Sistemas, participa en programes de guerra electrónica, missatgeria militar, etc. És
membre de l’Associació de Fabricants d’Armament i Material de Defensa d’Espanya.
També realitza contractes fraudolents amb el govern argentí, constituint-se d’aquesta
manera en una de les principals causes de la greu crisi económica en la que es troba el
citat pais.
|
|
|
Toyota
Avda. Meridiana, 329 |
tornar |
|
En
l’actualitat Toyota s’enfronta a una demanda de 9,5 bilions de pessetes per
pràctiques contràries al mediambient. Per aconseguir una legislació favorable, la marca
ha desenvolupat repetides pràctiques de corrupció. La seva política de greenmarketing
agressiva intenta ocultar la insostenibilitat de l’actual model de mobilitat centrada
en l’automòbil privat, mitjançant algunes operacions de rentat de cara: fòrums de
debat, recolzaments a fundacions ambientals,etc.
|
|
|
Centre d´internament de la Verneda
Rambla Guipúzcoa, 74 |
tornar |
|
Els
centres d’internament per extrangers s’omplen d’immigrants detinguts pels
cossos policials de les intitucions que organitzen el Fòrum 2004. Aquestes persones són
privades de la seva llibertat, durant temps indefinit, de forma anticonstitucional ja que
no han comés cap delicte. Les institucions que proclamen discursos apelant a la
comprensió i la tolerància com a solució a l’exclusió i l’asimetria social
són reponsables de lleis que amparen l’explotació d’immigrants i les
detencions arbitraries.
|
|
|
|
Casernes de Sant Andreu
Pg.Torres i Bages, 116-124 |
tornar |
| |
Els
habitants de les casernes de Sant Andreu han estat víctimes de la repressió que
exerceixen les institucions en la preparació de Barcelona pel Fòrum 2004. Per
promocionar el model de ciutat neoliberal com aquell en el que es dóna una convivència
feliç, les institucions estàn invisibilitzant qualsevol signe d’injustícia social
i reprimint a les persones que la pateixen. El desallotjament de les casernes ha permès
al Ministeri de Defensa (propietari del lloc) treure profit d’un terreny que com a
vivenda ocupada no donava benefici.
|
|
|
|
Curs baix del Besòs |
tornar |
|
El
Fòrum 2004, situat pràcticament a la ribera del riu Besós ha desencadenat la
substitució programàtica de la seva biodiversitat natural per paisatges artificials
mantinguts amb un alt cost energètic. L’aigua del riu segueix tant contaminada com
sempre, degut a la inadequació dels sistemes de sanejament estàndar per un riu que
arriba a portar deu cops més aigua depurada del Ter que aigua natural del Besòs.
|
|
|
ZAL (Zona d´activitats logístiques) |
tornar |
|
La
gran aposta de futur de Barcelona, és el tràfic de mercaderia manufacturada transportada
en un milió i mig de contenidors que augmenten cada d’any un 10%. Aquesta mercaderia
té com a principal origen els mercats asiàtics i americans. Per a la seva producció s’han
generat noves formes d’explotació laboral: grans recintes industrials aïllats en
els què es treballa en règim de semi-esclavatge, són les tristament famoses “maquiles”
o “maquiladoras” especialitzades en produïr pel mercat global.
|
|
|
|
Mar i Platges |
tornar |
|
La
construcció d’un port esportiu a la zona del Fòrum és una mostra més de la
insostenibilitat descarada del tot el projecte. Aquests tipus de ports són els
responsables últims de la pèrdua de sorra a les platges. Després d’una febrada de
noves construccions als anys 90, s’havia establert una moratòria que els nous ports
del Fòrum i de Sant Adrià trenquen definitivament. La recuperació de la sorra amb
espigons també és un disbarat ambiental ja que a més de l’impacte paisagístic
només fan que desplaçar el problema a la platja següent.
|
|
|
|
Collserola |
tornar |
|
Oficialment
el ‘pulmó verd’ de Barcelona. En realitat, un espai natural cada cop més
desnaturalitzat per dècades de fragmentació urbanística i vial. El màxim exponent de
la darrera onada d’asfaltitis és el projecte del Tunel d’Horta, que trinxa un
cop més la serralada en una nova, però anacrònica aposta pel transport privat. Darrera
seu vindrien el Tunel Central i la Carretera de Cornisa. Paralelament, uns quants
projectes semblen ‘assetjar’ el massís: Els 1232 arbres talats a Can Calopa per
fer vi ‘de Barcelona’, la urbanització Can Busquets, la pedrera Berta i Can
Burrull a Sant Cugat, els projectes de Centre Direccional i camp de golf a Cerdanyola, la
progressiva urbanització de la vall de Sant Just d’Esvern, la Pedrera Samson a Sant
Feliu de Llobregat i els posibles geriàtics privats acompanyats d’habitatges d’alt
estanding a la Vall Par o a la Vall de Sant Gení; on es començaria per desallotjar el
centre social i els horts comunitaris de Can Masdeu. Es tracta doncs de fer pujar la
ciutat a la montanya, quan precisament és tracta del contrari.
|
|
|
|
La Mina |
tornar |
|
Barri
construït als anys 60 per acollir els desplaçats per la demolició de les barraques del
Somorrostro, d'on era originària la legendaria Carmen Amaya, i actualment Platges de la
Barceloneta. El Barri de La Mina, situat al terme de Sant Adrià de Besós però fronterer
amb Barcelona ha estat el "Bronx" de Barcelona, espectacular exemple
d'arquitectura d'aparcament per a col·lectius económicament marginats. El Fòrum 2004
està construït totalment d'esquena a aquest barri i el segueix fent invisible malgrat la
seva immediata proximitat.
|
|
