DESPRES DE HAVER REBUT MILERS DE TRUCADES

CONFIRME QUE AQUESTES HISTÓRIES

SON RIGUROSAMENT CERTES

_____________________________________________________________________

Casos reals que semblen mentida, però son veritat.

¿ QUELCOM ?

Em fa gràcia aquesta paraula:

Segons en contaren, es una anècdota que va passar al Bar Ràpid de Sueca, quan encara estava a la plaça de l`Ajuntament, el segle passat al voltant dels anys 80-83 ( els meus pares encara festejaven i es evident que jo no era ni un projecte )

---------------------------------------------------------------------------------------

Bar Ràpid Sueca, Plaça de l`Ajuntament 1980-1983, mes de juliol, 8 hores de la vesprada, calor sufocant, tertúlies de joves esquerrans i nacionalistes universitaris i pre- universitaris, es parlava primer sobre el bé i el mal, segon, quin era el sexe dels Àngels, tercer com arreglar el mon amb el mínim esforç, quart no fer res, cinquè beure si algú et convida.

Dura competència entre tots per veure qui era el que parlava un català mes culte, "doncs, abans, aleshores, tanmateix", eren paraules de us continuat i constant i tots els xicots responien al noms de: Josep, Emili, Vicent, Francesc, Joan, Antoni, Lluís fins i tot hi havia qui de cognom li deien Campillo i els més puristes l`anomenaven per "Campet".

------------------------------------------------------------------------------------------

Entra per la porta un tertulià habitual de tots els dies, amb la seua barba i bossa de tela penjada del muscle,

Seu a la taula dels tertulians, tot joves com ell,

Tot seguit s´acosta el cambrer i amo del Bar, "Juanet" persona gran i afable,

Amb un to d`avorriment "Juanet" pregunta " Et pose alguna cosa "

El nou vingut presumint de una nova paraula adquirida el dia anterior exclama amb veu alta i clara

POSA´MMM...........??????  "QUELCOM "

" Juanet " el cambrer, (que sabia més per vell que per diable, ja que venia de tornada de totes les guerres hagudes i per haver), i sense saber ni tenir idea de que havia volgut dir el client: contestà ràpidament i sense immutar-se, AMB GEL O SENSE GEL.

Es va fer al bar un silenci sepulcral, hi hagué qui es va atragantar bevent.

El nou vingut es quedà de pedra i en tota la nit no va reaccionar,

Anys desprès el nou vingut encara es pregunta com es possible que "Juanet", una persona quasi sense estudis va entendre perfectament el que volia dir.

I la veritat és, (com diuen al meu poble) : no som res i nus menys.

________________________________________________________________________________

Casos reals que semblen mentida, però son veritat.

HEIDI FUMAVA PORROS

Informe especial: Heidi fumava porros i el seu avi era el seu camell, segons es desprèn de la sintonia de tan famosa sèrie infantil.

Analitzem aquesta bonica melodia:

'Abuelito, dime tú, qué sonidos son los que oigo yo''

Bé. Heidi és un personatge suposadament jove, mentre que el seu avi és, conseqüent i visiblement, major.

El fet que Heidi demane informació al seu avi sobre els sons, quan el lògic seria que ella escoltés bastant millor que el seu parent, pot implicar, bàsicament, una de les dues circumstàncies següents:

Que Heidi patís una malaltia congènita en l'oïda, o be hagués sofert un accident que limités la seua capacitat auditiva, que feia que escoltés pitjor que el seu avi, qui probablement tenia una edat 10 vegades major.

Que els seus sentits, així com els seus reflexos, estigueren alterats per alguna raó.

'Abuelito, dime tú, por qué en una nube voy'
Aquesta segona frase de la cançó confirma una i només una de les possibilitats anteriors.

En efecte, es confirma que l'estat mental de Heidi estava d'alguna manera alterada, fins el punt que la xicoteta Heidi podia tenir al·lucinacions, veure o sentir coses no reals.

'Dime porqué huele el aire así'
El nostre argument adquireix més força a mesura que s'avança en la lletra d'aquesta cançó. Heidi nota una estranya olor en l'aire, però, a causa del seu estat, no encerta a identificar-lo, encara sent evident l'origen d'aquest hedor, com veurem més endavant.

'Dime porqué yo soy tan feliz'
L'estat d'eufòria injustificada de la nostra protagonista és evident. El fet de preguntar a una persona externa sobre la seua felicitat (quan el raonable seria que ella mateixa sabés l'origen de tal alegria), reforça la teoria que Heidi estava mentalment excitada.

I per fi:

'Abuelito, nunca yo de ti me alejaré'
Veient quan feliç estava la xiqueta, afirma que vol mantenir-se en aquest estat, i per a això és necessari romandre prop de l'avi.

CONCLUSIONS:

  1. Heidi es troba en un estat de consciència alterada.
  2. L'aire olora rar.
  3. Sent una felicitat absurda.
  4. Manifesta la seua dependència d'altre personatge.

Després, la conclusió global és la següent:

Heidi era una consumidora habitual d'estupefaents, més concretament, fumadora de derivats del cannabis Marihuana, Hatxis, el que li proporcionava un estat artificial d'alegria i eufòria. A més, pot deduir-se que el seu Avi, contrari a qualsevol sentit de la protecció per la seva néta, li proporcionava aquestes substàncies, ja fora de manera gratuïta o obtenint amb això un benefici de qualsevol tipus (amistat, companyia etc.)

 -----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

EL CHISTE SOBRE BUSH (Luis del Val)

Siento antipatía a los chistes y, mucho más a los chistosos, pero este es el chiste por antonomasia. El que te envían por correo electrónico. El que te cuentan en cuanto te descuidas. Es el chiste de Bush visitando un colegio, rodeado de guardaespaldas, y en el que, tras su encendido discurso sobre las virtudes americanas, se abre el coloquio, y un niño de la última fila levanta el dedo, y dice: "Me llamo Jimmy y quiero hacerle tres preguntas: ¿Por qué falsificó las elecciones? ¿Por qué no evitó la catástrofe del 11 de septiembre? ¿Por qué quiere hacer la guerra contra Irak?". Cuando el presidente se dispone a contestar, suena el timbre del recreo y salen los niños del aula. Al regreso, dice Bush: "Prosigamos el coloquio. ¿Alguien tiene otras dudas?". Entonces, también al fondo, se alza una mano que dice: "Me llamo Tommy, y quisiera hacer las tres preguntas anteriores y añadir otras dos más: ¿por qué sonó el timbre del recreo veinte minutos antes? Y, sobre todo ¿dónde está Jimmy?.

Presiento que el chiste es europeo, no porque los estadounidenses no tengan sentido del humor, sino porque poseen un vicio y una virtud electoral que les caracteriza. El vicio es que son perezosos para ir a votar. Pueden cruzar el Atlántico para ir a la guerra, pero son incapaces de cruzar la calle para acudir a las urnas. Y la virtud es que aceptan los resultados. Un lío de recuento, como el que se comprobó en las últimas elecciones norteamericanas, no se hubiera cerrado en Francia o en Italia, y no digamos en España, con esa asunción y estoicismo de que esas cosas, a veces, pasan, ni con la caballerosidad con la que el perdedor aceptó el sospechoso resultado. Es más, rememorar aquello no le entra en la cabeza a un demócrata estadounidense, por mucho que sufriera en su momento la chapuza del gobernador de Florida. Por eso creo que el chiste es de origen europeo. Porque, además, tiene la gracia y la crueldad digna de la vieja Europa, la vieja puta como la llamaba el inolvidable Pedro Rodríguez.
farodevigo.es

TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPAL / RETURN A LA PÀGINA DE L´HOME