Un resum dels articles interessants de Salvador Vendrell que vaig trobant a la premsa:
___________________________________________________________________________________
SI NO TENS GANES DE LLEGIR I VOLS TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPAL, CLICA ACÍ
MONTCABRER
Com diu Miquel Gil en el seu darrer disc "la vida es anar tirant". Més encara quan et fas major i et veus obligat a reduir les teus activitats, a plegar veles. Ja no pots fer moltes coses alhora, no tens mai temps per a res. 1 quan en tens, moltes Vegades no el saps fer servir com Déu mana. Per aixó, quan trobes l' oportunitat de poder evadir-te i fer una bona excursió per la serra de Mariola, no la pots desaprofitar.
Cal que hi vages. Encara que retornes a les incomoditats de l'adolescència, a descansar dins un sac de dormir en un refugi de muntanya.
No passa res si el mulles quan ja estàs del tot mullat. T'ha eixit un oratge de pluges i de vent, però no t'has deixat atemorir. Les coses venen com venen, et dius del tot convençut t´has posat l´mpermeable i has eixit a caminar per les velles sendes. Visites les caves. Es al.lucinant la faena que havia de fer aquella gent per guanyar-se la vida arreplegant neu per a fer gel. No et pots explicar com ha pogut eixir aquell teix dins la cava dels arcs. El teu amic Guillem Torres, que et fa de guia, aprofita per a explicar-te que els romans feien amb el teix un verí per a matar els seus enemics. T´agradaría conèixer el nom de totes les plantes i els arbres de la zona, però mai no seràs capaç d'aprendre'ls, tens una memòria molt selectiva i totalment negada per a les plantetes. Guillem te n´ensenya unes quantes recorres les pinedes, els alzinars i els carrascars sense que t'importe mullar-te com una granota. Has pogut beure de les fonts i has sentit l'olor xopa de les espècies aromàtiques: romaní, sàlvia, té de Mariola, timó... Arribes al costat de llevant i contemples la falla transversal, l'eix brusc de cara a Cocentaina i Muro, No s'hi veu res. Tot es una boira que ompli el precipici. Abans de tornar al refugi, Puges al Montcabrer. Ja ho tens dit: ets mitóman i t'agrada fer els cims.
Salvador Vendrell
(LEVANTE-EMV 21/04/03)
Cafè amb Llet
Si ho mires bé sempre és la mateixa història. Més ben dit: un fum d’històries barrejades mentre et prens el cafè‚ amb llet obris el diari: Indústria qualifica el vuitanta per cent de la Tinença per a traure'n argila. Aleshores, penses: Ja t'han fotut la costa i ara et volen fotre l'interior, allà on sols amagar-te. Vas passant planes: agressió a Fidalgo marca l´1 de maig. Passes de pressa. I, astorat, contemples de manera ràpida que mentre Santiago Carrillo presenta les seues memòries en la Fira del Llibre i Emili Piera assegura que la cuina ‚ es una variant modesta de l'amor, els de sempre, impunement, tornen a Sueca a fer-ne de les seues. Tornen a embrutar les parets de la Biblioteca Suecana i el monument a Joan Fuster amb insults a la seua memòria.
També‚ dediquen part de la seua artilleria a insultar els membres de la Penya Barcelonista Ribera Baixa: <<Fora catalanistes del Regne de València>>. Segur que cap d'ells arriba a plantejar-se que ~ a Sueca, en un poble que no ‚s el seu i que no ha tingut mai problemes greus de convivència entre les diferents maneres de pensar.
A tot això, el mateix dia, Colin Powell visita la capital de l'imperi per explicar-nos -a veure si ho entenem d'una vegada- que José Maria Aznar tenia raó en el seu suport a la intervenció militar a l'Iraq.
No pots més amb el diari. Tornes a la cuina i a l'amor d'Emili per acabar de llegir la noticia i, en passar de nou per Carrillo , et dius que et compraràs les memòries. això et fa recordar el llibre que estàs llegint i que recomanes: Tots els camins duen a Roma, de Gaziel.
Te'n vas a Posdata. Els editors es queixen: gran producció de llibres i baix nivell de lectura. No ho arreglarem... Tanques definitivament el diari i fas l´últim glop al cafè‚ amb llet. T’ho penses millor: una altra galeteta. Un terratrèmol‚ causa cent cinquanta morts, la majoria xiquets. Ara sí. T´alces i te'n vas.
Salvador Vendrell
(LEVANTE-EMV 05/05/03)
__________________________________________________________________
Arròs i tartana
M' agradaria que José‚ Antonio Escrivà, Carmen Maura i tots els que estan fent possible l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Blasco lbáñez feren una bona pel·lícula, amb la mateixa olor de la realitat que l' autor li dona en escriure la novel·la. Blasco Ibáñez, abans de convertir-se en un best seller de la literatura mundial, havia publicat els seus millors llibres, que son els d´ambient valencià i que els va escriure quan encara passava dificultats econòmiques. Supose que José‚ Antonio Escrivà va entendre perfectament el sentit del títol de la novel·la quan, ja fa temps, en una entrevista en aquest mateix diari, deia que la versió actual hauria de ser, crec recordar: Caviar y Mercedes. Em fa la impressió que arròs i tartana era una frase feta, de la ciutat, que equivalia a allò que a la Ribera diem bufar en caldo gelat. L´expressió s'utilitza per a referir-se a aquella gent que vol aparençar el que no es o, més ben dit, que vol tindre el que no te. He sentit moltes vegades aquesta expressió per a designar a aquelles persones que, per distanciar-se de la resta del poble, per aparençar allò que no son, parlen als seus fills en castellà, com si la riquesa o la <<classe>> fora qüestió d'idiomes.
<Eixos bufen en caldo gelat> , els diu el veïnat Aquest ‚s el sentit de l' expressió que utilitza Blasco Ibáñez en referir-se a Doña Manuela, que no tenia res i volia passejar-se amb tartana per l'albereda, per a aparençar: <<Esa fanfarroneria, ese afán de aparentar con cuatro cuartos, lo que la gente llama arroz y tartana, resulta ridiculo... ¿lo entiendes bien ? , soberanamente ridículo>>.
És molt divertit veure la dreta que ens governa bufar en callo gelat quan, per aparençar valencianía, reivindica uns autors valencians, encara que no siguin ideològicament de la seua corda, pel simple fet d'escriure en castellà.
Els casos de Max Aub i de Blasco Ibáñez posen el dit a l'ull de la qüestió.
Salvador Vendrell
LEVANTE – EMV (??/??/03)